Cartes del Cel 

Aquesta pantalla  permet de configurar l'aspecte de les estrelles i les nebuloses. 
El primer caixetí  permet modificar els colors de les estrelles en funció dels seus índex B-V, el color utilitzat per a les nebuloses, així com el color de fons del cel i les línies coordenades. Aquests colors són usats per als dissenys esquemàtics i per a la impressió en colors.
Feu clic sobre un dels elements per  modificar-ne el color. 

La caixa Color us permet triar el tipus de presentació, color, blanc i negre o roig. L'elecció 'invisible' fa que surti  només la foto  amb les etiquetes, sense dibuix d'objectes.

El color del cel el podeu definir com a fix amb la primera casella o bé com automàtic en funció de la claror del cel (té en compte la lluna). Podeu modificar els colors que corresponen a les diferents fases del crepuscle, fent clic sobre els rectangles blaus.

El caixetí següent us  permet d'ajustar la dimensió de les estrelles en funció de la magnitud. Utilitzeu les fletxes "Lluminositat" i "Contrast" per regular els diàmetres absoluts i relatius dels estels. 
La casella  "Aspecte dels estels" modifica la presentació de les estrelles. Si  està marcada, també podreu canviar l'arxiu usat per mostrar els estels, l'arxiu  MediumLightColor retorna la imatge per omissió. Uns quants arxius d'aquests vénen amb el programa, però també podeu crear-ne d'altres. Les característiques del fitxer són:
Cada estrella fa servir i se centra en una zona quadrada d'un nombre senar de píxels (p.e. 21x21).
Hi ha 11 d'aquestes zones sobre cada línia, les quals corresponen a les distintes magnituds.
Hi ha 7 línies  que es corresponen amb els valors de l'índex de color  B-V.

Podeu triar, a continuació, si voleu mostrar la Via Làctia i per quina isofoto voleu representar-ne el contorn o les formes.

La representació de les nebuloses pot ser un símbol del color definit en el primer caixetí, o bé una superfície sòlida, grisa si el fons és negre. En cas de triar superfície sòlida podeu regular els nivells de gris que corresponen a la lluminositat de l'objecte.

La darrera línia us permet escollir l'arxiu de descripció de l'horitzó, així com el color per sota de l'horitzó.
Aquest fitxer de text conté dos valors per línia: l'azimut (ha de ser valor enter) i l'altura corresponent a aquest azimut.  No cal indicar un valor per cada azimut. El programa interpola els valors faltants. Només cal tenir en compte que els valors dels azimuts es vagin entrant per ordre creixent,  de 0 a 359. Vegeu, a tall d'exemple, l'arxiu  horizon.txt inclòs. Us aconsello anomenar l'arxiu que creeu d'acord amb  el lloc d'observació.

L'elecció "Selecció individual" fa que cada objecte apuntat amb el ratolí porti una etiqueta. Aquestes etiquetes es conserven fins que s'utilitzi la funció  "Anul·la la selecció".  També es pot suprimir la darrera etiqueta entrada.

Data i hora

Definició de la data i de l'hora utilitzades per al càlcul de la posició dels planetes, cometes i asteroides així com la posició azimutal i el moviment propi. 
Podeu usar l'hora del sistema o bé entrar una data qualsevol  entre -20000 i +20000 anys. No obstant, la posició dels planetes serà indicada només entre -3000 i +3000 anys. Pareu esment  per als anys negatius, que   1 AC correspon a l'any 0,  i que 2 AC a l'any -2.
Si escolliu Actualització automàtica, l'hora serà actualitzada cada minut. Altrament, l'hora d'entrada al programa serà conservada. 
Cal que indiqueu la zona horària donant el nombre d'hores a afegir al TUC per obtenir l'hora local. Aquesta xifra és positiva per als meridians a l'est de Greenwich i negativa per als de l'oest. 
La diferència amb el temps dinàmic utilitzada pel programa està indicada..  Si en voleu utilitzar una altra n'hi ha prou amb marcar la casella i introduir-la.

Simulació: 
Podeu calcular la posició dels objectes per a diverses dates.
Indiqueu el nombre de dates que voleu, l'interval de temps entre aquestes dates i si desitgeu unir les posicions del mateix objecte amb línies. Vegeu també  animació.

Observatori

Definició del lloc d'observació utilitzat per al càlcul de la paral·laxi i per a  la posició azimutal.
Indiqueu la latitud, la longitud, l'altitud i la  zona horària. 
Entreu també la pressió (en milibars) i la temperatura (en graus Celsius) perquè siguin utilitzades per al càlcul de la refracció.
Podeu donar un nom a aquest lloc i desar-lo perquè aparegui a  la llista d'observatoris. 
En primera aproximació podeu també usar la llista de les principals ciutats del món.
Si no sabeu les coordenades del vostre observatori, seleccioneu "Mapa" i indiqueu la posició sobre el mapa amb el ratolí.

Podeu fer zoom sobre aquest mapa o canviar-lo per un altre de la vostra elecció, sempre que usi la mateixa projecció.

Aquesta pantalla us deixa triar el tipus de projecció a usar en mostrar una carta, la seva orientació i l'origen de l'azimut. 

• Projecció polar és la representació convencional dels atles del cel amb el  pol nord a dalt de la carta.. Les coordenades utilitzades són sempre ICRS (J2000) sigui quina sigui la data..
• Projecció zenital representa el cel visible en un instant i un lloc donats amb el zenit a dalt de la carta.. Les coordenades utilitzades són les que corresponen a la data actual. Podeu triar com origen dels azimuts el nord o el sud  segons les vostres preferències.

• ARC : Longitud de l'arc. Projecció per defecte fins a  180°. Es correspon amb la projecció d'una càmera  de Schmidt.
• TAN : Tangent. Correspon a la projecció d'una fotografia feta amb un telescopi o un objectiu fotogràfic.
• SIN : Sinus. Utilitzada per representar imatges de ràdio-astronomia.
• CAR : Cartesiana. Projecció per defecte  de 180° a 360°. Permet representar camps molt extensos, però és poc interessant per a la resta.

La tria de projeccions que es defineix aquí, pot ésser canviada per la projecció indicada en la capçalera d'una imatge  FITS.

Aquesta pantalla us permet escollir la imatge que serà mostrada amb la carta.. 

La foto seleccionada es mostra en una finestra petita, i se'n pot modificar els llindars alt i baix de representació, la paleta de color per composició de taula de colors (LUT) i taules d'intensitats (ITT), i  podeu fer  zoom sobre una part de la imatge amb el ratolí. 
També és possible veure la imatge a les seves mides reals i, després, fer zoom amb les tecles  + i -.

Per als arxius FITS que contenen les coordenades AR, DE o GLAT, GLON (p. e. les imatges del DSS-ESO o de IRAS), i el tipus de projecció, el programa  utilitza aquestes informacions automàticament per superposar la carta a la fotografia.. Per conservar la superposició automàtica en fer zoom, cal fer aquests zooms únicament des d'aquesta finestra i no des de la carta principal.
Per als altres tipus d'arxiu caldrà fer aquestes operacions  manualment.
També podeu usar la funció "Recursos online" per obtenir una imatge directament d'Internet.

Podeu seleccionar els llindars inicials en funció de les indicacions de la capçalera, dels valors extrems de les dades o del valor mitjà més o menys una o dues desviacions estàndard.
Si l'arxiu conté diverses imatges ( NAXIS3 > 1) és possible escollir-les amb l'opció  "Plans" (capes).
Si l'ordre dels píxels no és l'estàndard, es pot fer un mirall segons els dos eixos amb l'opció "Imatge invertida".
També es pot aplicar un filtre a la imatge. Només seran filtrats els píxels d'un nivell inferior al llindar.

El botó dret del ratolí sobre el nom d'un fitxer permet mostrar la capçalera d'un arxiu  FITS o PIC:

Per als formats bitmap, es pot triar, amb l'ajuda de l caixetí  "Color de la  imatge", si la paleta del bitmap cal que sigui utilitzada.. En aquest cas no es pot disposar de cap altra opció de representació. En canvi, si el format de la imatge és de 24 bits,  es pot utilitzar la mitjana de les capes o plans RVB (pla=0) o bé cada color independent  (pla=1,2,3)  per obtenir un nivell de gris i la imatge és modificable com per als formats FITS et PIC. 

Podeu desar la imatge actual en format BMP per utilitzar-la de nou amb el mateix aspecte.

Els formats suportats són: 
FITS    enter 8,16,32 bits, reals 32,64 bits *.fit *.fts *.fits
PIC     (MIPS) enter 16 bits *.pic 
Bitmap  8,24 bits *.bmp *.dib
JPEG    *.jpg *.jpeg ( no progressiu )
GIF     *.gif ( no progressiu )
TGA     *.tga
RLE     *.rle 
PCX     *.pcx

El botó 'd'acord'  enviarà la imatge a la carta.. 

Remarca respecte les coordenades dels arxius FITS:
No hi ha, dissortadament, una manera única i estàndard de descriure les coordenades d'un píxel d'imatge. Aquest programa suporta els tres mètodes més corrents: CROTA2, CDi_j, PCiiijjj. 
Ha estat provat amb diversos arxius de diferents orígens, però mai no esteu protegits contra una utilització especial del format que us pot donar resultats erronis. Controleu els comentaris de la capçalera en cas de dubte.

Calcula la posició del conjunt d'asteroides per a una data donada..
Indiqueu el camí complet de l'arxiu  "astorb.dat" et de l'arxiu resultat, la data i l'hora d'observació, i si la posició ha de tenir en compte la paral·laxi. 
S'us aconsella de conservar els noms originals dels arxius.
La posta al dia  de astorb.dat es pot obtenir per l'opció Recursos online.
Decidiu si la representació s'ha de fer com una estrella o bé com un símbol. Per modificar o suprimir la representació d'asteroides, cal utilitzar l'opció  catàlegs (magnitud o mesura), ja sigui en funció de la magnitud o bé en funció de la mesura del diàmetre en la línia Astorb.
Aquest càlcul pren uns 40 segons per a 50 000 asteroides en un Pentium 166. 
Atenció! 
L'arxiu original astorb.dat té un format UNIX ( fi de línia = LF ). És important convertir-lo en format DOS (fi de línia = CR+LF ) abans de fer-lo servir. Això es fa automàticament si utilitzeu l'opció "Recursos online".

Aquest menú us permet l'accés directe als recursos d'Internet.
Cal que estigueu connectat abans de poder fer-lo servir.
Per a més detalls sobre els llocs dels subministradors de les dades, podeu fer clic sobre la URL d'informació. 

Disposeu dels següents recursos:

Imatges corresponents a la carta representada:

- SkyView  : Imatges en totes les longituds d'ona. Es pot demanar una imatge reduïda  a fi de limitar el volum de l'arxiu.

- ESO Skycat Digitized Sky Survey : l'atles de Palomar per tot el cel. La dimensió de les imatges està limitada a 1600 minuts quadrats. El volum de l'arxiu és de  2.5Koctets multiplicat pels minuts quadrats.

- ESO Skycat Digitized Sky Survey 2 : igual que el precedent però amb un escanejat de 15 micres en lloc de 25. La dimensió dels píxels és així  de 1 arcsec en comptes de 1.7 arcsec. Alerta que els arxius són quasi el triple de voluminosos.

Extraccions de grans catàlegs d'estrelles

Les dades d'aquests catàlegs corresponents a la carta que es mostra són desades en un arxiu, descrit automàticament com  catàleg en funció  de la magnitud . La desactivació es fa en aquesta taula. 

HST Guide Star Catalog (20 000 000 d'estrelles)

- CDS VizieR : Estrelles fins a la magnitud 15. Limitat a 5 graus de camp o a 5000 estrelles.

- ESO Skycat : Estrelles fins a la magnitud 15. Limitat a 2 graus de camp o a 1000 estrelles.

USNO-A (526 000 000 d'estrelles)

- CDS Vizier : USNO-A2.0 Estrelles fins a la magnitud 20. Limitat a 2 graus de camp o a 5000 estrelles.

- ESO Skycat : USNO-A1.0 Estrelles fins a la magnitud 20. Limitat a 2 graus de camp o a 5000 estrelles.

GSC 2.2 (455 851 237 estrelles)

- STSCI GSC 2.2 : Estrelles fins a la magnitud 18.5. Limitat a 1 grau de camp o a 5000 estrelles.

Cometes i asteroides
Dades del CBAT/MPC :

Actualització de la llista de cometes  visibles. Si existeix un arxiu CAT\PLANET\COMETES.OLD, serà afegit a l'arxiu transferit. Això permet conservar els elements antics corresponents a observacions anteriors. 

Posta al dia de la llista d'asteroides que brillen aquest any.

Posta al dia de la llista dels asteroides de la base de dades  ASTORB en l'arxiu CAT\PLANET\ASTORB.DAT . Aquesta llista conté els elements recents per a més de 150 000 asteroides. Alerta que la mida d'aquest fitxer augmenta ràpidament amb el temps i es fa pesat de descarregar de la xarxa.

Podeu modificar, amb certes precaucions, algunes de les opcions per defecte en l'arxiu  EXTRES.INI sobretot si feu servir un servidor proxy:
N'hi ha prou amb treure els ; davant de les tres línies que es refereixen al proxy i canviar l'adreça i el port del servidor.
[proxy]
proxy=192.168.0.1
proxyport=8080
Estigueu al cas que aquest arxiu serà substituït per una nova versió, en cas d'actualitzar el programa.

Aquesta pantalla permet d'obtenir directament una imatge del cel corresponent a al carta representada.
Us haureu de connectar a Internet abans de poder-la utilitzar.

Per més informació sobre  SkyView i per obtenir la descripció dels catàlegs disponibles així com els límits de les dimensions, veure http://skyview.gsfc.nasa.gov

No modifiqueu els valors de "Coord" i "Camp" si voleu la imatge de la carta actual. Altrament podeu igualment donar un nom en  "Coord", i llavors serà resolt per SIMBAD.
L'amplada de camp de certs catàlegs està limitada. (p.e.,  4° en el cas del  DSS). 

Píxel X i Píxel Y representen el nombre de píxels de la imatge. Si aquests dos camps són buits, llavors s'usarà la resolució del catàleg..
Alerta amb la mida de l'arxiu que haureu de transferir!

Si voleu conservar l'arxiu per a una utilització ulterior, indiqueu un nom en el camp corresponent sense canviar l'extensió  ".fit".

Estimació de la mida de l'arxiu:
Les dades són codificades en 32 bits i la mida de capçalera és negligible.
La mida en octets és, doncs: pixelx * pixely * 4 o sigui  360Koctets per a una  imatge de 300x300.